Els horts d'Altafulla

Altafulla és una ciutat prou coneguda per la seva qualitat de vida i pel seu patrimoni històric i arquitectònic. Tanmateix, encara hi queden racons poc transitats, fora dels circuits turístics, que val la pena visitar.

Avui, us proposo un petit passeig a l'abast de tothom per l'àrea d'horts que ha quedat preservada entre les vies del tren i la N-340. Per accedir-hi, només cal apropar-se a l'estació de la Renfe. Des d'allà, s'hi veuen un parell de trossos amb tanques força precàries que amaguen un camp de blat envoltat d'arbres fruiters, sobretot d'ametllers i cirerers.


Ampliar el mapa

Mentre avanceu per aquest camí, entre els terrenys de blat, aconsello que pareu atenció a la vegetació silvestre que us envolta. Com si us trobéssiu en el bosc de La Dame à la Licorne, hi podreu observar tot tipus de floretes silvestres de diversos colors. Si alceu la vista, com a fons incomparable, hi veureu el castell de Tamarit i el blau del Mediterrani.


La Dame a la licorne

Continueu avançant fins arribar a una zona més protegida per la vegetació. Aquí trobareu, a més de les flors i els insectes propis de la temporada, algunes plantes aromàtiques que reconeixeran els més experimentats. Fixeu-vos també en els murets de pedra seca força maltractats pel temps però encara en peu. Qui els haurà construït? En quina època?

Si continueu una mica més endins per aquesta via sortireu a un camí asfaltat i envoltat per murs de més de dos metres d'alt, que tanquen les diferents parcel·les. A partir d'aquí, us recomano que investigueu per vosaltres mateixos i avanceu per aquests carrerons fins trobar una altra entrada. Segur que, a més d'una agradable passejada, hi trobareu d'altres tresors amagats per aquesta zona poc coneguda de la nostra Altafulla.

El per què de les olles als teulats d'Altafulla

Els que hem tingut l'oportunitat de pujar dalt del campanar de l'església, i fer-lo servir d'atalaia per contemplar la vila des de dalt, hem pogut observar una vista panoràmica excepcional. Totes les rodalies del poble i de més a més, tota la munió de teulades de la vila closa.

Si parem atenció a les teulades, es poden veure uns detalls curiosos i simpàtics, unes olles que coronen algunes de les cases de l'esmentada vila closa: ca l'Ixar i ca l'Hipòlit son les dues més visibles. N'hi ha una altre que no es veu, ja que, està ubicada en un xalet del camí de sant Antoni.

Al principi pensava que tenien a veure amb les tradicionals bruixes, què segons la tradició oral, "vagarejaven i a voltes volaven pel poble". No obstant, vaig consultar tres persones molt enteses en aquest tema, i en varen contestar que no, que el més versemblant era la col·locació de les olles per atraure l'abundància, salut, riquesa i benaurança. És a dir, tot allò que omple la vida dels mortals.

La vila closa

La "vila closa" es la parte antigua de Altafulla donde esta situado el Castillo de Montserrat y la Parroquia de Sant Martí. Todavía se conservan casas de los años 1700, también se conservan tres arcos (antes había cuatro) que eran para permitir la salida y la entrada de los habitantes.

El ayuntamiento estaba al lado de la vila closa y más tarde pasó a donde está actualmente.

Vale la pena pasear por sus calles y fijarse en las casas antiguas, la mayoría conservan las fachadas originales. Actualmente, hay varios restaurantes.

La casa de las conchas

Años ha, la playa de Altafulla servía a los pescadores, pues allí tenían sus barquitas, guardadas en las casitas que allí tenían, todas pequeñas y blancas. También había pozos de agua y algunos huertos.  
    
Había un señor llamado Baltasar que tenía una pequeña barquita en la playa y el mismo la sacaba para salir él solo de pesca y siempre nos explicaba sus pequeñas historias de pesca. También había el señor Pedrol que era muy mayor que explicaba sus historietas de cuando era joven. En la playa, este señor tenía una pequeña casita y recogía conchas de la playa. La fachada de su casa estaba llena de ellas y le llamamos la casita de las conchas.

Castell d'Altafulla

Altafulla és un poble molt turístic, conegut pel seu castell. És molt antic i molt bonic, documentat des de 1059. És un castell-palau de forma poligonal amb torres angulars. L'any 1359, Luis de Requesens figurava com a senyor del castell.

Altafulla encantadora

El poble d'Altafulla està molt ben situat, un senyor em va explicar que té un microclima i per això el temps es tan bo.

A mi m'agrada molt anar a l'ermita de Sant Antoni, doncs allà es contempla un paisatge meravellós i unes olors de farigola, romaní, lavanda, etc. També està envoltada de pins.

Es un passeig que el faig tot sovint, i aixi camino una mica més del que ja camino.

Banco del Tiempo

En una caseta de la reciente feria de St Jordi, encontré una propuesta a la ciudadanía, que me parece muy interesante: el Banco del Tiempo. Considero, que en la actualidad, y habiendo bastantes personas jubiladas y con las facultades físicas y mentales en buena sintonía, que tratándose de la experiencia de toda una vida, podemos dar y recibir muchas de las pasadas, cada cual.

En unas ocasiones se podrá pasear al perro de un vecino, o cuidar de una persona con algún problema de movilidad, o simplemente que se tenga que desplazar a algún lugar y no le quede tiempo para hacer alguna gestión que debiera atender, es cuestión de coordinarnos. Y para eso que mejor que unas personas que nos pongan en contacto, que nos organicen y podamos dar ese servicio que de otra manera nos tendríamos que gastar dinero, o localizar al individuo que nos pudiera ayudar. Siendo así que disponemos de tiempo, y con la experiencia que tenemos, es un apoyo a los demás y a nosotros mismos.

Yo sabiendo que puedo ser útil, me adherí, y participaré. Es una manera de ser solidario.

Anímense...

Altafulla, els Munts s.II d.C.

Molt a prop de la platja d'Altafulla, en un penyassegat, existeixen unes ruïnes de l'època romana que pertanyen a la residència del governador de Tarraco, Caius Valerius. D'uns dos mil anys d'antiguitat, aquestes ruïnes es conserven en bastant bon estat i encara s'aprecien molts detalls de com eren les diferents parts de la casa o domus—nom romà de les cases residencials dels romans benestants—les habitacions, la cuina, etc.

El més curiós de tot és que a l'estiu fan unes visites guiades en què una dona vestida de l'època, Faustina, esposa del Caiuis Valerius, ensenya les estances. També explica quines eren els costums de l'era romana, què es menjava, com es cuinava, com s'escalfaven a l'hivern, com mantenien els aliments.

En acabar la visita per las diferents estances, s'obsequia els visitants amb un petit refrigeri i es degusta vi, fruits, mel i olives.

Recomano fer aquesta visita doncs és molt entretinguda i et passa l'estona en un tres i no res.

Aquestes ruïnes formen part del PATRIMONI de la HUMANITAT.

22 ABRIL DIA DE LA TERRA

"La Terra és la nostra llar i la llar de tots els éssers vius. La Terra mateixa és viva. Som parts d'un univers en evolució. Som membres d'una comunitat de vida interdependent amb una enorme diversitat de formes de vida i cultures. Ens sentim humils davant la bellesa de la Terra i compartim una reverència per la vida i les fonts del nostre ésser ... "
extracte de la Carta de la Terra

La terra no és de l'home, l'home és de la terra.

Hola a tothom

Nadia Louzari, yo me llamo así. Soy nacida en Larache, Marruecos, y llegué a Altafulla, en el año 2003. Estoy muy a gusto viviendo aquí. Si me gusta es por la tranquilidad con que se vive. Disfruto viendo el gran castillo y la iglesia, la familiaridad de las personas y el trato de las mismas.

Me gusta ir a la biblioteca a buscar información y libros. Voy cada día a llevar a mis hijas al colegio, para que se integren y aprendan. Ellas han nacido aquí, una hace siete años y la otra tres. Son una preciosidad y hablan catalán mejor que yo. Son muy listas, pues también hablan la lengua materna, el árabe.

Ahora estoy muy integrada y vivo muy a gusto. Cuando llegué me sentía desplazada y extraña, sin embargo me adapté y ahora me siento muy bien.

Estoy apuntada en este curso para aprender todo lo relacionado con la informática, para relacionarme con la gente y para ayudar a mis hijas.

Soc l'Empar per servir-vos

Soc filla de Barcelona, però fa 3 o 4 anys que visc a Altafulla per que la meva filla va venir a viure aquí. Jo hem vaig quedar vídua i com que estava sola a Barcelona, vaig decidir plegar-ho tot i cap aquí.

 Estic molt contenta d’haver pres aquesta decisió ja que l'ambient del poble m'agrada molt, la gent és molt amable i el poble, molt tranquil.

Em vaig apuntar al curs d’ordinador per què tinc intenció de comprar-me’n un. Per ara em costa bastant, tot i que els professors són molt atents i amables. Bé de mica en mica.

Hola a todos, este es mi primer post

Siempre he vivido y trabajado en Barcelona. He trabajado en el ramo textil y en la hostelería como negocio familiar desde el año 1969 hasta el 2003. En diciembre de este año me jubilé.

En el año 2003 nos compramos una casa y en el 2005 ya vine a vivir a Altafulla porque habíamos estado de visita y nos gustó tanto que decimos instalarnos. Mi señora y yo nos hemos adaptado perfectamente, hemos hecho muchos amigos y participamos en varias actividades. También tenemos familia ya que nuestros consuegros también vinieron a vivir a Altafulla y viven en la misma calle. Lo que nos atrajo de Altafulla fue el clima, la playa y la tranquilidad que hay en el pueblo.

Curs d'informàtica

En diuen Manel Escrig i Gómez. Resideixo en aquesta vil·la des de fa al menys trenta anys i escaig. Jo vinc de la província de Barcelona, nascut també en un poble que s’anomena El Prat de Llobregat, que avui dia ha esdevingut una ciutat. Jo personalment, formo part de varies entitats, dins del poble, les quals l’hi donen molta personalitat al mateix.

Jo com la meva família, ens sentim molt integrats en la vida local en tots els aspectes, ja que, malgrat esdevenir un poble dormitori, ens permet gaudir d'una qualitat de vida molt envejable. Altafulla és un poble molt bonic, pot ser, dels més bonics de la província de Tarragona. Es pot gaudir d'un clima molt mediterrani, la qual cosa, per si sola, invita a establir-se com ja van fer els antics romans, a la vil·la dels Munts.

Amb aquest curs d’informàtica, espero sortir-me, en la mesura que pugui, del analfabetisme que tinc amb les noves tecnologies, juntament amb els meus companys, agraint d’antuvi, la paciència del nostre professor.

Presentació del Josep

Siempre he vivido y trabajado en Barcelona. He trabajado en el ramo textil y en la hostelería como negocio familiar desde el año 1969 hasta el 2003. En diciembre de este año me jubilé.

En el año 2003 nos compramos una casa y en el 2005 ya vine a vivir a Altafulla porque habíamos estado de visita y nos gustó tanto que decimos instalarnos. Mi señora y yo nos hemos adaptado perfectamente, hemos hecho muchos amigos y hacemos varias actividades. También tenemos familia ya que nuestros consuegros también vinieron a vivir a Altafulla y viven en la misma calle. Lo que nos atrajo fue el clima, la playa y la tranquilidad que hay en el pueblo.

El curso de informática que estamos haciendo creo que nos servirá para perfeccionar un poco la idea que tenemos actualmente. Las explicaciones son muy claras y fáciles de entender.

Una nova experiència

Fa 63 anys que visc a Altafulla. Quan vaig arribar tot era molt diferent. Jo vivia a la casilla i els trens eren de carbó. Teníem una estació de la Renfe, cosa que ara que el poble és molt més gran, no tenim.

Jo recordo que passaven per davant de casa meva que era la casilla. Les dones passaven a portar el dinar als seus marits que eren els pagesos que tenien les hortes pel Vinyet, cosa que també ha desaparegut.

M’he apuntat al curs amb la il·lusió de poder defensar-me una mica en el món de totes  les noves tècniques tan complicades per mi espero sortir-me’n gracies a la paciència del professor.

La primera pràctica: salutacions a tothom!

Vaig arribar a Altafulla l’any 1961, un mes d’agost. Tot va ser perquè a Barcelona vivia una senyora que era d’Altafulla i sempre que li preguntava quin dia havia fet, deia que molt bo, i nosaltres veníem de la Costa Brava on sovint bufava el vent o plovia o estava núvol. En definitiva, que sempre que li preguntava em deia que aquí feia molt bon temps. Això va fer que volguéssim comprovar si allò que deia aquella senyora era veritat. La sorpresa va ser nostra quan vam comprovar que tenia raó!

D’aquí va ser que ens vam decidir a venir a passar les vacances. Van ser quinze dies molt macos, a part de fer molt bon temps. Recordo el nostre fill que nomes tenia deu mesos. Com la platja és tan plana, feia que el nen no tingués tant de perill com a altres platges que només entrar, de seguida et cobreix. A part del bon temps i la platja, també hi havia el bon tarannà de la gent del poble: els altafullencs són bellíssimes persones.

El curs d’informàtica em sembla que és prou entenedor, perquè las explicacions que ens donen són molt clares i no són difícils de comprendre. En principi semblen difícils, però quan fas la practica no ho és tant.

Cuando conocí Altafulla...

Conocí Altafulla, a través de un amigo. Hace 18 años que vivo aquí, cerca de la playa, en una calle peatonal sin coches ni ruidos. Sólo nos despierta el cantar de los pájaros, ¡es fantástico!

Estoy muy integrada en el pueblo y vivo muy tranquila y feliz. Tengo muchos amigos y también amistades muy positivas que cuando las necesito, ahí están. Osea que todo funciona bien. Estoy colaborando en cosas del pueblo y también en la parroquia ya que doy clases de catecismo. Me gusta mucho vivir en este pueblo tan bonito y pintoresco.

Tengo dos hijos pero uno vive en Madrid y la hija en Alemania. Hace una semana que he llegado de Alemania pues mi nieta hacía su confirmación. Por cierto, fue muy animada y participativa.

¡Hola a todos!

Nadia Louzari, yo me llamo así. Soy nacida en Larache, Marruecos, y llegué a Altafulla, en el año 2003. Estoy muy a gusto viviendo aquí. Si me gusta es por la tranquilidad con que se vive. Disfruto viendo el gran castillo y la iglesia, la familiaridad de las personas y el trato de las mismas.

Me gusta ir a la biblioteca a buscar información y libros. Voy cada día a llevar a mis hijas al colegio, para que se integren y aprendan. Ellas han nacido aquí, una hace siete años y la otra tres. Son una preciosidad y hablan catalán mejor que yo. Son muy listas, pues también hablan la lengua materna, el árabe.

Ahora estoy muy integrada y vivo muy a gusto. Cuando llegué me sentía desplazada y extraña, sin embargo me adapté y ahora me siento muy bien. Estoy apuntada en este curso para aprender todo lo relacionado con la informática, para relacionarme con la gente y para ayudar a mis hijas.

Soy nuevo aquí...

Hola, soy Jorge Vila, recién llegado a esta ciudad, Altafulla, donde no me siento extraño, y me parecen sus habitantes como si fueran conocidos de hace tiempo.

El saludo en general, los buenos días o tardes, es casi obligado, lo cual me parece un lujo tal cual están las cosas en la ciudadanía de por ahí.

Desde lejos, el aspecto de la ciudad es espectacular: ese castillo, esa iglesia, ese casco antiguo con unas casas del siglo XVIII que por lo general tienen unas portaladas en piedra de categoría y aspecto noble. ¡Tuvo que ser una época esplendorosa aquella!

Ya me documentaré para saber sus orígenes y peculiaridades...