divendres, 25 de maig del 2012

Mis orígenes



 

Queridos amigos, hoy me sentia un poco nostalgico de mis orígenes, Alcoi, y Sandra me enseño como trasladar unas imagenes aquí al Blog. Me siento muy orgulloso de haber nacido aquí en este pueblo, aunque me siento mas bien ciudadano del mundo. Está como en una holla, rodeado de montañas. En verano hace muchísimo calor, sobretodo en dias de poniente. Pero se sobrevive.

La foto primera, se vé el impresionante puente de Sant Jordi, abajo en la segunda el puente del Viaducte, con el Barranc del Cinc al fondo, y abajo nuevamente el pont de Sant Jordi desde abajo.

Como tenemos que finalizar el curso...os tengo que dejar. Ya procuraré poner algo mas de mi pueblo de origen.

La vista d'Alltafulla desde aquest lloc és molt bonica, en un dia molt clar diu que es pot veure Mallorca. Jo no ho he vist eh !

Empar

Pregaria al equip de professors, que canviessin la foto de portada, ja que, jo crec que pertany a una vista
de Carcassone. Ciutat, molt bonica per cert, però no és correspon a la nostra estimada Altafulla.
 Jo ho faria, però no tinc cap foto i ademés no ho sé fer.

dimecres, 23 de maig del 2012

hola companyes i companys estic a la biblioteca fent pràctiques, i des de aquí us saludo a tots.

EMPAR
23-5 2012

divendres, 11 de maig del 2012


Aquí estem l'Andreu professor de les classes d'ordinador i jo quan vam anar amb els companys a fer una visita a Altafulla Ràdio.
Dia 4 de maig del 2012.






                                                                                                           

Aqui estoy con la compañera NADIA el dia que fuimos a la RADIO




+
El dia cuatro de Mayo nos llevaron el Andreu ( profesor ) la Sandra y la Elena ( colaboradoras ) a la emisora local ALTAFULLA RADIO. Donde nos entrevistaron y dimos nuestra opinión sobre el curso que el Exmo. Ayuntamiento de la localidad nos ofreció gratuitamente, y que salió muy bien. Fué muy positivo, y nos quedamos con ganas de mas. Esperamos que se animen y el presupuesto les pueda permitir poder hacernos otro curso más.
Desde este médio les doy las gracias, y les pido que si se pueden nos den la facilidad de ir completando nuestro conocimiento sobre informática.
Y aunque las cosas en este medio va cambiando tan rápido, al menos poder movernos aunque despacito y según nuestros conocimientos.  


Record del dia que várem anar a Altafulla Radio a parlar de les clases d'ordinador.


Dia 4 de maig del 2012.




Som els companys : Nadia, Marta, A. Maria, Jordi, i jo i la professora Sandra.


Recuerdo de la visita a radio Altafulla dia 4/5/2012 con los compañeros y compañeras de Informatica






divendres, 4 de maig del 2012

presentació Hajar

Vaig nèixer a Kenitra,al nort-oest del Marroc. Al 20 anys vaig marxar vaig marxar cap a Espanya i he instalat a Altafulla.
Fa gairebé 10 anys que hi visc. els meus fills són altafullencs.
La meva relació amb el poble i amb els seus vilatans s'enrequeix dia a dia gràcies a la participació dels meus fills en l'escola i en totes les activitats esportives i culturals.

dijous, 3 de maig del 2012

CAP DE SETMANA SANT JORDI


Va comensar el divendres am la presentacio del llibre de Hector Lopez  am molta gent.
El dissabte com cada any el Centre d'Estudis va publicar el seu llibre.
El diumenge castells i paredetes  am molta partiçipacio de public.

TRESORS DEL MAR

 Altafulla, com a nucli de població, no apareix fins a l'època medieval, creixent a redós del castell a partir de mitjan segle XI.
En el seu territori s'hi ha trobat i si troben vestigis d'èpoques prehistòriques, protohistòriques i romanes. S'han trobat només rastres d'arabització, com són la posssible derivació del topònim Altafulla i petites mostres de cerèmica vidriada.
Les restes romanes són molt abundants, havent vestigis clars de 4 vil·les i 3 pedreres, i possibilitats de restes de 2 vil·les més. Els estudis realitzats indiquen que l'ocupació del territori hauria estat densa i perllongada en el temps, amb troballes datades entre els segles II aC i VII dC. De les vil·les, la més estudiada i excavada és la gran vil·la senyorial dels Munts, situada cronològicament entre els segles I i VII dC, la importància de la qual li ha merescut de formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

BOTIGUES DE MAR

Durant el segle XVIII van anar construint-se, arrenglerats davant la sorra de la platja, petits magatzems on els pescadors hi desaven els estris de feina i els comerciants hi emmagatzemaven els productes destinats a les colònies.
El barri de les Botigues va sorgir al començament del segle XX, quan aquells antics magatzems es van anar transformant en vivendes i utilitzades com a residències d'estiueig. La major part d'elles s'han anat reconvertint en cases més modernes, però s'ha pogut mantenir l'estructura original que ha donat lloc al modern passeig de les Botigues del Mar, urbanitzat l'any 1994.
Entre les cases més antigues cal destacar la Casa de l'Arc, amb la seva característica volta i els seus finestrals de pedra.

Passejar per Altafulla és viatjar en la màquina del temps per poder conèixer com era un poble abans que les presses, reals o imposades, de la globalització, ens fessin canviar, ja que només amb la calma que desperten els seus carrers i les seves cases podrem apreciar la bellesa d'un poble únic.

TRESORS D'ALTAFULLA


El Castell-palau d'Altafulla o dels Montserrat 

 Nom del castell: Altafulla
Data de construcció: segle XI
Municipi: Altafulla
Comarca: Tarragonès
Altitud: 90 m
Coordenades: E 363450.0, N 4556635.0 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 22' 17.88'' Latitud: 41º 8' 51.71'' (GPS)
Com arribar-hi: el castell es troba situat al capdamunt de la mateixa vila d’Altafulla.
 
L’etimologia d’Altafulla prové, segons alguns filòlegs de l’aràbic al-tahuila, «el camp». Si realment aquesta és l’etimologia de l’indret —on hi ha pedreres explotades en temps reculats—, es desprèn la circumstància que els sarraïns batejaren o rebatejaren el lloc, així com que el paratge era reputat forani, per ells.

L’existència d’Altafulla pot assenyalar-se ja en la primera dècada de la segona meitat del segle XI. «A la part final del riu Gaià , tocant a la costa, precisament damunt la ratlla de la via Augusta, es consignen alguns establiments en aquest període. Tamarit és concedit el 1050, però l’ocupació no es va fer efectiva fins una mica més tard. El 1056 es dóna Clarà. El 1058 o 1059 Ullastrell, vora Tamarit, i en els límits s’indica el castell d’Altafulla, a més del de Tamarit». EIs donadors eren els comtes de Barcelona i estimem que el Puig d’Ullastrell, que llavors era concedit a Bernat Amat, té relació amb el topònim Bonastre, força veí. 
Al Llibre Blanch de Santes Creus trobem consignades diverses al·lusions a Altafulla, com a límit del castell de Montornès el 1173.
La vila i castell d’Altafulla formaven part de la baronia d’Entença, i, en retornar dita baronia al rei Jaume II, cedint-la a son fill, en Ramon Berenguer, el 6 de Maig de 1324, l’esmentada vila va incorporar-se al comtat de Prades, que mitjançant la corresponent permuta passà al seu germà l’infant Pere.
En els fogatjaments de 1358 i 1370 se situa com senyor d’Altafulla i la Nou, Berenguer de Requesens. 
Lluís de Requesens, fill de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona, va vendre els feus d’Altafulla i la Nou a un parent, Pere de Castellet i de Requesens. Pere de Requesens, ja senyor d’Altafulla el gener del 1474 expedí, el 6 de setembre del 1484, un privilegi afavoridor per als vassalls. Violant de Castellet, pubilla, casà, el 1538, amb Riambau de Corbera-Santcliment.
El 1562 era senyor d’Altafulla Pere de Castellet i entrat el segle XVII, «Altafulla y Lanou» eren possessió dels hereus de Don Guillem de Sent Climent, i sabem que Lluís de Corbera–Santcliment (mort el 1637) fou baró d’Altafulla i senyor de la Nou. Anys després, Josep de Corbera-Santcliment, baró de Llinars, va vendre Altafulla i la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell; aquest darrer ja ho posseïa quan, el 13 de febrer del 1681, el rei CarIes II li concedí el títol de marquès de Tamarit.
En el Diccionario... Madoz manifesta sobre Altafulla: «Fuera de la villa, en la cima del cerro en que está colocada, hay un antiguo castillo bastante bien conservado, y que da indicios por la solidez de su fábrica, torres y aspilléras que le rodean, haber sido en otro tiempo una fortificación de alguna consideración: también en el recinto de la población se conservan tres torreones construidos con mucha solidez en tiempo de la dominación árabe».
El Castell-palau d'Altafulla o dels Montserrat té forma poligonal, amb torres angulars i el conjunt es troba en bon estat, producte de diverses modificacions a l'interior durant el segle XVII.No és visitable.

Jordi Gironès i Vilardebò /gener de 2011



Des de l'Oficina de Turisme d'Altafulla es fan visites guiades a la Vila Closa. Per fer les reserves consulteu: www.altafullaturismo.com.


divendres, 27 d’abril del 2012

Els horts d'Altafulla

Altafulla és una ciutat prou coneguda per la seva qualitat de vida i pel seu patrimoni històric i arquitectònic. Tanmateix, encara hi queden racons poc transitats, fora dels circuits turístics, que val la pena visitar.

Avui, us proposo un petit passeig a l'abast de tothom per l'àrea d'horts que ha quedat preservada entre les vies del tren i la N-340. Per accedir-hi, només cal apropar-se a l'estació de la Renfe. Des d'allà, s'hi veuen un parell de trossos amb tanques força precàries que amaguen un camp de blat envoltat d'arbres fruiters, sobretot d'ametllers i cirerers.


Ampliar el mapa

Mentre avanceu per aquest camí, entre els terrenys de blat, aconsello que pareu atenció a la vegetació silvestre que us envolta. Com si us trobéssiu en el bosc de La Dame à la Licorne, hi podreu observar tot tipus de floretes silvestres de diversos colors. Si alceu la vista, com a fons incomparable, hi veureu el castell de Tamarit i el blau del Mediterrani.


La Dame a la licorne


Continueu avançant fins arribar a una zona més protegida per la vegetació. Aquí trobareu, a més de les flors i els insectes propis de la temporada, algunes plantes aromàtiques que reconeixeran els més experimentats. Fixeu-vos també en els murets de pedra seca força maltractats pel temps però encara en peu. Qui els haurà construït? En quina època?

Si continueu una mica més endins per aquesta via sortireu a un camí asfaltat i envoltat per murs de més de dos metres d'alt, que tanquen les diferents parcel·les. A partir d'aquí, us recomano que investigueu per vosaltres mateixos i avanceu per aquests carrerons fins trobar una altra entrada. Segur que, a més d'una agradable passejada, hi trobareu d'altres tresors amagats per aquesta zona poc coneguda de la nostra Altafulla.

El per què de les olles als teulats d'Altafulla

Els que hem tingut l'oportunitat de pujar dalt del campanar de l'església, i fer-lo servir d'atalaia per contemplar la vila des de dalt, hem pogut observar una vista panoràmica excepcional. Totes les rodalies del poble i de més a més, tota la munió de teulades de la vila closa.

Si parem atenció a les teulades, es poden veure uns detalls curiosos i simpàtics, unes olles que coronen algunes de les cases de l'esmentada vila closa: ca l'Ixar i ca l'Hipòlit son les dues més visibles. N'hi ha una altre que no es veu, ja que, està ubicada en un xalet del camí de sant Antoni.

Al principi pensava que tenien a veure amb les tradicionals bruixes, què segons la tradició oral, "vagarejaven i a voltes volaven pel poble". No obstant, vaig consultar tres persones molt enteses en aquest tema, i en varen contestar que no, que el més versemblant era la col·locació de les olles per atraure l'abundància, salut, riquesa i benaurança. És a dir, tot allò que omple la vida dels mortals.

La vila closa

La "vila closa" es la parte antigua de Altafulla donde esta situado el Castillo de Montserrat y la Parroquia de Sant Martí. Todavía se conservan casas de los años 1700, también se conservan tres arcos (antes había cuatro) que eran para permitir la salida y la entrada de los habitantes.

El ayuntamiento estaba al lado de la vila closa y más tarde pasó a donde está actualmente.

Vale la pena pasear por sus calles y fijarse en las casas antiguas, la mayoría conservan las fachadas originales. Actualmente, hay varios restaurantes.

La casa de las conchas

Años ha, la playa de Altafulla servía a los pescadores, pues allí tenían sus barquitas, guardadas en las casitas que allí tenían, todas pequeñas y blancas. También había pozos de agua y algunos huertos.  
    
Había un señor llamado Baltasar que tenía una pequeña barquita en la playa y el mismo la sacaba para salir él solo de pesca y siempre nos explicaba sus pequeñas historias de pesca. También había el señor Pedrol que era muy mayor que explicaba sus historietas de cuando era joven. En la playa, este señor tenía una pequeña casita y recogía conchas de la playa. La fachada de su casa estaba llena de ellas y le llamamos la casita de las conchas.

Castell d'Altafulla

Altafulla és un poble molt turístic, conegut pel seu castell. És molt antic i molt bonic, documentat des de 1059. És un castell-palau de forma poligonal amb torres angulars. L'any 1359, Luis de Requesens figurava com a senyor del castell.

Altafulla encantadora

El poble d'Altafulla està molt ben situat, un senyor em va explicar que té un microclima i per això el temps es tan bo.

A mi m'agrada molt anar a l'ermita de Sant Antoni, doncs allà es contempla un paisatge meravellós i unes olors de farigola, romaní, lavanda, etc. També està envoltada de pins.

Es un passeig que el faig tot sovint, i aixi camino una mica més del que ja camino.

Banco del Tiempo

En una caseta de la reciente feria de St Jordi, encontré una propuesta a la ciudadanía, que me parece muy interesante: el Banco del Tiempo. Considero, que en la actualidad, y habiendo bastantes personas jubiladas y con las facultades físicas y mentales en buena sintonía, que tratándose de la experiencia de toda una vida, podemos dar y recibir muchas de las pasadas, cada cual.

En unas ocasiones se podrá pasear al perro de un vecino, o cuidar de una persona con algún problema de movilidad, o simplemente que se tenga que desplazar a algún lugar y no le quede tiempo para hacer alguna gestión que debiera atender, es cuestión de coordinarnos. Y para eso que mejor que unas personas que nos pongan en contacto, que nos organicen y podamos dar ese servicio que de otra manera nos tendríamos que gastar dinero, o localizar al individuo que nos pudiera ayudar. Siendo así que disponemos de tiempo, y con la experiencia que tenemos, es un apoyo a los demás y a nosotros mismos.

Yo sabiendo que puedo ser útil, me adherí, y participaré. Es una manera de ser solidario.

Anímense...

Altafulla, els Munts s.II d.C.

Molt a prop de la platja d'Altafulla, en un penyassegat, existeixen unes ruïnes de l'època romana que pertanyen a la residència del governador de Tarraco, Caius Valerius. D'uns dos mil anys d'antiguitat, aquestes ruïnes es conserven en bastant bon estat i encara s'aprecien molts detalls de com eren les diferents parts de la casa o domus—nom romà de les cases residencials dels romans benestants—les habitacions, la cuina, etc.

El més curiós de tot és que a l'estiu fan unes visites guiades en què una dona vestida de l'època, Faustina, esposa del Caiuis Valerius, ensenya les estances. També explica quines eren els costums de l'era romana, què es menjava, com es cuinava, com s'escalfaven a l'hivern, com mantenien els aliments.

En acabar la visita per las diferents estances, s'obsequia els visitants amb un petit refrigeri i es degusta vi, fruits, mel i olives.

Recomano fer aquesta visita doncs és molt entretinguda i et passa l'estona en un tres i no res.

Aquestes ruïnes formen part del PATRIMONI de la HUMANITAT.

dissabte, 21 d’abril del 2012

22 ABRIL DIA DE LA TERRA

"La Terra és la nostra llar i la llar de tots els éssers vius. La Terra mateixa és viva. Som parts d'un univers en evolució. Som membres d'una comunitat de vida interdependent amb una enorme diversitat de formes de vida i cultures. Ens sentim humils davant la bellesa de la Terra i compartim una reverència per la vida i les fonts del nostre ésser ... "
extracte de la Carta de la Terra


La terra no és de l'home, l'home és de la terra.

divendres, 20 d’abril del 2012

Hola a tothom

Nadia Louzari, yo me llamo así. Soy nacida en Larache, Marruecos, y llegué a Altafulla, en el año 2003. Estoy muy a gusto viviendo aquí. Si me gusta es por la tranquilidad con que se vive. Disfruto viendo el gran castillo y la iglesia, la familiaridad de las personas y el trato de las mismas.

Me gusta ir a la biblioteca a buscar información y libros. Voy cada día a llevar a mis hijas al colegio, para que se integren y aprendan. Ellas han nacido aquí, una hace siete años y la otra tres. Son una preciosidad y hablan catalán mejor que yo. Son muy listas, pues también hablan la lengua materna, el árabe.

Ahora estoy muy integrada y vivo muy a gusto. Cuando llegué me sentía desplazada y extraña, sin embargo me adapté y ahora me siento muy bien.

Estoy apuntada en este curso para aprender todo lo relacionado con la informática, para relacionarme con la gente y para ayudar a mis hijas.

Soc l'Empar per servir-vos

Soc filla de Barcelona, però fa 3 o 4 anys que visc a Altafulla per que la meva filla va venir a viure aquí. Jo hem vaig quedar vídua i com que estava sola a Barcelona, vaig decidir plegar-ho tot i cap aquí.

 Estic molt contenta d’haver pres aquesta decisió ja que l'ambient del poble m'agrada molt, la gent és molt amable i el poble, molt tranquil.

Em vaig apuntar al curs d’ordinador per què tinc intenció de comprar-me’n un. Per ara em costa bastant, tot i que els professors són molt atents i amables. Bé de mica en mica.

divendres, 13 d’abril del 2012

Hola a todos, este es mi primer post

Siempre he vivido y trabajado en Barcelona. He trabajado en el ramo textil y en la hostelería como negocio familiar desde el año 1969 hasta el 2003. En diciembre de este año me jubilé.

En el año 2003 nos compramos una casa y en el 2005 ya vine a vivir a Altafulla porque habíamos estado de visita y nos gustó tanto que decimos instalarnos. Mi señora y yo nos hemos adaptado perfectamente, hemos hecho muchos amigos y participamos en varias actividades. También tenemos familia ya que nuestros consuegros también vinieron a vivir a Altafulla y viven en la misma calle. Lo que nos atrajo de Altafulla fue el clima, la playa y la tranquilidad que hay en el pueblo.

Curs d'informàtica

En diuen Manel Escrig i Gómez. Resideixo en aquesta vil·la des de fa al menys trenta anys i escaig. Jo vinc de la província de Barcelona, nascut també en un poble que s’anomena El Prat de Llobregat, que avui dia ha esdevingut una ciutat. Jo personalment, formo part de varies entitats, dins del poble, les quals l’hi donen molta personalitat al mateix.

Jo com la meva família, ens sentim molt integrats en la vida local en tots els aspectes, ja que, malgrat esdevenir un poble dormitori, ens permet gaudir d'una qualitat de vida molt envejable. Altafulla és un poble molt bonic, pot ser, dels més bonics de la província de Tarragona. Es pot gaudir d'un clima molt mediterrani, la qual cosa, per si sola, invita a establir-se com ja van fer els antics romans, a la vil·la dels Munts.

Amb aquest curs d’informàtica, espero sortir-me, en la mesura que pugui, del analfabetisme que tinc amb les noves tecnologies, juntament amb els meus companys, agraint d’antuvi, la paciència del nostre professor.

Presentació del Josep

Siempre he vivido y trabajado en Barcelona. He trabajado en el ramo textil y en la hostelería como negocio familiar desde el año 1969 hasta el 2003. En diciembre de este año me jubilé.

En el año 2003 nos compramos una casa y en el 2005 ya vine a vivir a Altafulla porque habíamos estado de visita y nos gustó tanto que decimos instalarnos. Mi señora y yo nos hemos adaptado perfectamente, hemos hecho muchos amigos y hacemos varias actividades. También tenemos familia ya que nuestros consuegros también vinieron a vivir a Altafulla y viven en la misma calle. Lo que nos atrajo fue el clima, la playa y la tranquilidad que hay en el pueblo.

El curso de informática que estamos haciendo creo que nos servirá para perfeccionar un poco la idea que tenemos actualmente. Las explicaciones son muy claras y fáciles de entender.

Una nova experiència

Fa 63 anys que visc a Altafulla. Quan vaig arribar tot era molt diferent. Jo vivia a la casilla i els trens eren de carbó. Teníem una estació de la Renfe, cosa que ara que el poble és molt més gran, no tenim.

Jo recordo que passaven per davant de casa meva que era la casilla. Les dones passaven a portar el dinar als seus marits que eren els pagesos que tenien les hortes pel Vinyet, cosa que també ha desaparegut.

M’he apuntat al curs amb la il·lusió de poder defensar-me una mica en el món de totes  les noves tècniques tan complicades per mi espero sortir-me’n gracies a la paciència del professor.

La primera pràctica: salutacions a tothom!

Vaig arribar a Altafulla l’any 1961, un mes d’agost. Tot va ser perquè a Barcelona vivia una senyora que era d’Altafulla i sempre que li preguntava quin dia havia fet, deia que molt bo, i nosaltres veníem de la Costa Brava on sovint bufava el vent o plovia o estava núvol. En definitiva, que sempre que li preguntava em deia que aquí feia molt bon temps. Això va fer que volguéssim comprovar si allò que deia aquella senyora era veritat. La sorpresa va ser nostra quan vam comprovar que tenia raó!

D’aquí va ser que ens vam decidir a venir a passar les vacances. Van ser quinze dies molt macos, a part de fer molt bon temps. Recordo el nostre fill que nomes tenia deu mesos. Com la platja és tan plana, feia que el nen no tingués tant de perill com a altres platges que només entrar, de seguida et cobreix. A part del bon temps i la platja, també hi havia el bon tarannà de la gent del poble: els altafullencs són bellíssimes persones.

El curs d’informàtica em sembla que és prou entenedor, perquè las explicacions que ens donen són molt clares i no són difícils de comprendre. En principi semblen difícils, però quan fas la practica no ho és tant.

Cuando conocí Altafulla...

Conocí Altafulla, a través de un amigo. Hace 18 años que vivo aquí, cerca de la playa, en una calle peatonal sin coches ni ruidos. Sólo nos despierta el cantar de los pájaros, ¡es fantástico!

Estoy muy integrada en el pueblo y vivo muy tranquila y feliz. Tengo muchos amigos y también amistades muy positivas que cuando las necesito, ahí están. Osea que todo funciona bien. Estoy colaborando en cosas del pueblo y también en la parroquia ya que doy clases de catecismo. Me gusta mucho vivir en este pueblo tan bonito y pintoresco.

Tengo dos hijos pero uno vive en Madrid y la hija en Alemania. Hace una semana que he llegado de Alemania pues mi nieta hacía su confirmación. Por cierto, fue muy animada y participativa.

¡Hola a todos!

Nadia Louzari, yo me llamo así. Soy nacida en Larache, Marruecos, y llegué a Altafulla, en el año 2003. Estoy muy a gusto viviendo aquí. Si me gusta es por la tranquilidad con que se vive. Disfruto viendo el gran castillo y la iglesia, la familiaridad de las personas y el trato de las mismas.

Me gusta ir a la biblioteca a buscar información y libros. Voy cada día a llevar a mis hijas al colegio, para que se integren y aprendan. Ellas han nacido aquí, una hace siete años y la otra tres. Son una preciosidad y hablan catalán mejor que yo. Son muy listas, pues también hablan la lengua materna, el árabe.

Ahora estoy muy integrada y vivo muy a gusto. Cuando llegué me sentía desplazada y extraña, sin embargo me adapté y ahora me siento muy bien. Estoy apuntada en este curso para aprender todo lo relacionado con la informática, para relacionarme con la gente y para ayudar a mis hijas.

Soy nuevo aquí...

Hola, soy Jorge Vila, recién llegado a esta ciudad, Altafulla, donde no me siento extraño, y me parecen sus habitantes como si fueran conocidos de hace tiempo.

El saludo en general, los buenos días o tardes, es casi obligado, lo cual me parece un lujo tal cual están las cosas en la ciudadanía de por ahí.

Desde lejos, el aspecto de la ciudad es espectacular: ese castillo, esa iglesia, ese casco antiguo con unas casas del siglo XVIII que por lo general tienen unas portaladas en piedra de categoría y aspecto noble. ¡Tuvo que ser una época esplendorosa aquella!

Ya me documentaré para saber sus orígenes y peculiaridades...

dilluns, 5 de març del 2012

Altafulla i les TIC

Quan l’Eva Martínez, regidora de l’àrea d’acció social de l’Ajuntament d’Altafulla, em va proposar fer uns cursos d’alfabetització digital, de seguida vaig pensar com treure’n el màxim partit. En principi, es tractava de fer una introducció a eines informàtiques d’ús comú, com ara el sistema operatiu Windows, el Word, els navegadors Internet o el correu electrònic.

Això, per si mateix, és un projecte interessant que donaria uns coneixements mínims i imprescindibles avui dia, als alumnes. No obstant, tothom és conscient de la rapidesa amb què evoluciona la informàtica i com, allò que avui és necessari esdevé demà obsolet. Així mateix, crec que també coincidirem en afirmar que Internet ha representat una autèntica revolució digital i que ja no sabríem entendre la informàtica quotidiana sense la xarxa.

A partir d’aquestes dues premisses—evolució i revolució digital—he decidit encarar aquest curs, el primer d’una sèrie dedicada a les anomenades Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Aquesta pàgina és el resultat final del nostre projecte comú que, sota la forma de tribut a la ciutat d’Altafulla, vol en realitat obrir les portes del món digital i de la comunicació “glocal” a tots els companys del nostre curs.

Bona lectura!
Andreu Abuín