El Castell-palau
d'Altafulla o dels
Montserrat
Nom del castell: Altafulla
Data de construcció: segle XI
Municipi: Altafulla
Comarca: Tarragonès
Altitud: 90 m
Data de construcció: segle XI
Municipi: Altafulla
Comarca: Tarragonès
Altitud: 90 m
Coordenades: E 363450.0, N 4556635.0 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 22' 17.88'' Latitud: 41º 8' 51.71'' (GPS)
Com arribar-hi: el castell es troba situat al capdamunt de la mateixa vila d’Altafulla.
L’etimologia
d’Altafulla prové, segons alguns filòlegs de l’aràbic
al-tahuila, «el camp». Si realment aquesta és l’etimologia
de l’indret —on hi ha pedreres explotades en temps
reculats—, es desprèn la circumstància que els sarraïns
batejaren o rebatejaren el lloc, així com que el paratge era
reputat forani, per ells.
L’existència
d’Altafulla pot assenyalar-se ja en la primera dècada de la
segona meitat del segle XI. «A la part final del riu Gaià ,
tocant a la costa, precisament damunt la ratlla de la
via Augusta, es consignen alguns establiments en aquest
període. Tamarit és concedit el 1050, però l’ocupació no
es va fer efectiva fins una mica més tard. El 1056 es dóna
Clarà. El 1058 o 1059 Ullastrell, vora Tamarit, i en els
límits s’indica el castell d’Altafulla, a més del de
Tamarit». EIs donadors eren els comtes de Barcelona i estimem
que el Puig d’Ullastrell, que llavors era concedit a
Bernat Amat, té relació amb el topònim Bonastre, força
veí.
Al Llibre Blanch de
Santes Creus trobem consignades diverses al·lusions a
Altafulla, com a límit del castell de Montornès el 1173.
La vila i castell
d’Altafulla formaven part de la baronia d’Entença, i, en
retornar dita baronia al rei Jaume II, cedint-la a son fill,
en Ramon Berenguer, el 6 de Maig de 1324, l’esmentada
vila va incorporar-se al comtat de Prades, que mitjançant la
corresponent permuta passà al seu germà l’infant Pere.
En els fogatjaments de
1358 i 1370 se situa com senyor d’Altafulla i la Nou,
Berenguer de Requesens.
Lluís de Requesens, fill
de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona, va vendre els
feus d’Altafulla i la Nou a un parent, Pere de Castellet i de
Requesens. Pere de Requesens, ja senyor d’Altafulla el gener del
1474 expedí, el 6 de setembre del 1484, un privilegi afavoridor
per als vassalls. Violant de Castellet, pubilla, casà, el 1538,
amb Riambau de Corbera-Santcliment.
El 1562 era
senyor d’Altafulla Pere de Castellet i entrat el segle
XVII, «Altafulla y Lanou» eren possessió dels hereus de
Don Guillem de Sent Climent, i sabem que Lluís
de Corbera–Santcliment (mort el 1637) fou baró d’Altafulla
i senyor de la Nou. Anys després, Josep de Corbera-Santcliment,
baró de Llinars, va vendre Altafulla i la Nou a Francesc
de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de
Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell; aquest darrer
ja ho posseïa quan, el 13 de febrer del 1681, el rei CarIes II
li concedí el títol de marquès de Tamarit.
En el Diccionario...
Madoz manifesta sobre Altafulla: «Fuera de la villa, en la
cima del cerro en que está colocada, hay un antiguo castillo
bastante bien conservado, y que da indicios por la solidez de su
fábrica, torres y aspilléras que le rodean, haber sido en
otro tiempo una fortificación de alguna consideración: también
en el recinto de la población se conservan tres torreones
construidos con mucha solidez en tiempo de la dominación árabe».
El Castell-palau
d'Altafulla o dels
Montserrat té forma
poligonal, amb torres angulars i el conjunt es troba en bon estat,
producte de diverses modificacions a l'interior durant el segle
XVII.No és visitable.
Nota: escrit extret del Volum IV dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1993.
Jordi Gironès i Vilardebò /gener de 2011
Des de l'Oficina de Turisme d'Altafulla es fan visites guiades a la Vila
Closa. Per fer les reserves consulteu: www.altafullaturismo.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada