Queridos amigos, hoy me sentia un poco nostalgico de mis orígenes, Alcoi, y Sandra me enseño como trasladar unas imagenes aquí al Blog. Me siento muy orgulloso de haber nacido aquí en este pueblo, aunque me siento mas bien ciudadano del mundo. Está como en una holla, rodeado de montañas. En verano hace muchísimo calor, sobretodo en dias de poniente. Pero se sobrevive.
La foto primera, se vé el impresionante puente de Sant Jordi, abajo en la segunda el puente del Viaducte, con el Barranc del Cinc al fondo, y abajo nuevamente el pont de Sant Jordi desde abajo.
Como tenemos que finalizar el curso...os tengo que dejar. Ya procuraré poner algo mas de mi pueblo de origen.
La vista d'Alltafulla desde aquest lloc és molt bonica, en un dia molt clar diu que es pot veure Mallorca. Jo no ho he vist eh !
Empar
Pregaria al equip de professors, que canviessin la foto de portada, ja que, jo crec que pertany a una vista
de Carcassone. Ciutat, molt bonica per cert, però no és correspon a la nostra estimada Altafulla.
Jo ho faria, però no tinc cap foto i ademés no ho sé fer.
dimecres, 23 de maig del 2012
hola companyes i companys estic a la biblioteca fent pràctiques, i des de aquí us saludo a tots.
EMPAR
23-5 2012
divendres, 18 de maig del 2012
Foto encontrada en google, de un bonito paisaje...
El dia cuatro de Mayo nos llevaron el Andreu ( profesor ) la Sandra y la Elena ( colaboradoras ) a la emisora local ALTAFULLA RADIO. Donde nos entrevistaron y dimos nuestra opinión sobre el curso que el Exmo. Ayuntamiento de la localidad nos ofreció gratuitamente, y que salió muy bien. Fué muy positivo, y nos quedamos con ganas de mas. Esperamos que se animen y el presupuesto les pueda permitir poder hacernos otro curso más.
Desde este médio les doy las gracias, y les pido que si se pueden nos den la facilidad de ir completando nuestro conocimiento sobre informática.
Y aunque las cosas en este medio va cambiando tan rápido, al menos poder movernos aunque despacito y según nuestros conocimientos.
Record del dia que várem anar a Altafulla Radio a parlar de les clases d'ordinador.
Dia 4 de maig del 2012.
Som els companys : Nadia, Marta, A. Maria, Jordi, i jo i la professora Sandra.
Recuerdo de la visita a radio Altafulla dia 4/5/2012 con los compañeros y compañeras de Informatica
Vaig nèixer a Kenitra,al nort-oest del Marroc. Al 20 anys vaig marxar vaig marxar cap a Espanya i he instalat a Altafulla.
Fa gairebé 10 anys que hi visc. els meus fills són altafullencs.
La meva relació amb el poble i amb els seus vilatans s'enrequeix dia a dia gràcies a la participació dels meus fills en l'escola i en totes les activitats esportives i culturals.
Altafulla, com a nucli de població,
no apareix fins a l'època medieval, creixent a redós
del castell a partir de mitjan segle XI.
En el seu territori s'hi ha trobat i si troben vestigis d'èpoques
prehistòriques, protohistòriques i romanes.
S'han trobat només rastres d'arabització, com
són la posssible derivació del topònim
Altafulla i petites mostres de cerèmica vidriada.
Les restes romanes són molt abundants, havent vestigis
clars de 4 vil·les i 3 pedreres, i possibilitats de
restes de 2 vil·les més. Els estudis realitzats
indiquen que l'ocupació del territori hauria estat
densa i perllongada en el temps, amb troballes datades entre
els segles II aC i VII dC. De les vil·les, la més
estudiada i excavada és la gran vil·la senyorial
dels Munts, situada cronològicament entre els segles
I i VII dC, la importància de la qual li ha merescut
de formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni
Mundial per la UNESCO.
BOTIGUES DE MAR
Durant el segle XVIII van anar construint-se, arrenglerats davant la
sorra de la platja, petits magatzems on els pescadors hi desaven els
estris de feina i els comerciants hi emmagatzemaven els productes
destinats a les colònies. El barri de les Botigues va sorgir al
començament del segle XX, quan aquells antics magatzems es van anar
transformant en vivendes i utilitzades com a residències d'estiueig. La
major part d'elles s'han anat reconvertint en cases més modernes, però
s'ha pogut mantenir l'estructura original que ha donat lloc al modern
passeig de les Botigues del Mar, urbanitzat l'any 1994. Entre les cases més antigues cal destacar la Casa de l'Arc, amb la seva característica volta i els seus finestrals de pedra.
PassejarperAltafulla ésviatjar enla màquinadel temps perpoder conèixercom era unpobleabans que lespresses, reals oimposades, de la globalització, ens fessincanviar, ja que nomésamb la calmaque despertenels seus carrersi les seves casespodrem apreciar labellesad'un pobleúnic.
Nom del castell: Altafulla
Data de construcció: segle XI
Municipi: Altafulla
Comarca: Tarragonès
Altitud: 90 m
Coordenades: E 363450.0, N 4556635.0 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 22' 17.88'' Latitud: 41º 8' 51.71'' (GPS)
Com arribar-hi: el castell es troba situat al capdamunt de la mateixa vila d’Altafulla.
L’etimologia
d’Altafulla prové, segons alguns filòlegs de l’aràbic
al-tahuila, «el camp». Si realment aquesta és l’etimologia
de l’indret —on hi ha pedreres explotades en temps
reculats—, es desprèn la circumstància que els sarraïns
batejaren o rebatejaren el lloc, així com que el paratge era
reputat forani, per ells.
L’existència
d’Altafulla pot assenyalar-se ja en la primera dècada de la
segona meitat del segle XI. «A la part final del riu Gaià ,
tocant a la costa, precisament damunt la ratlla de la
via Augusta, es consignen alguns establiments en aquest
període. Tamarit és concedit el 1050, però l’ocupació no
es va fer efectiva fins una mica més tard. El 1056 es dóna
Clarà. El 1058 o 1059 Ullastrell, vora Tamarit, i en els
límits s’indica el castell d’Altafulla, a més del de
Tamarit». EIs donadors eren els comtes de Barcelona i estimem
que el Puig d’Ullastrell, que llavors era concedit a
Bernat Amat, té relació amb el topònim Bonastre, força
veí.
Al Llibre Blanch de
Santes Creus trobem consignades diverses al·lusions a
Altafulla, com a límit del castell de Montornès el 1173.
La vila i castell
d’Altafulla formaven part de la baronia d’Entença, i, en
retornar dita baronia al rei Jaume II, cedint-la a son fill,
en Ramon Berenguer, el 6 de Maig de 1324, l’esmentada
vila va incorporar-se al comtat de Prades, que mitjançant la
corresponent permuta passà al seu germà l’infant Pere.
En els fogatjaments de
1358 i 1370 se situa com senyor d’Altafulla i la Nou,
Berenguer de Requesens.
Lluís de Requesens, fill
de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona, va vendre els
feus d’Altafulla i la Nou a un parent, Pere de Castellet i de
Requesens. Pere de Requesens, ja senyor d’Altafulla el gener del
1474 expedí, el 6 de setembre del 1484, un privilegi afavoridor
per als vassalls. Violant de Castellet, pubilla, casà, el 1538,
amb Riambau de Corbera-Santcliment.
El 1562 era
senyor d’Altafulla Pere de Castellet i entrat el segle
XVII, «Altafulla y Lanou» eren possessió dels hereus de
Don Guillem de Sent Climent, i sabem que Lluís
de Corbera–Santcliment (mort el 1637) fou baró d’Altafulla
i senyor de la Nou. Anys després, Josep de Corbera-Santcliment,
baró de Llinars, va vendre Altafulla i la Nou a Francesc
de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de
Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell; aquest darrer
ja ho posseïa quan, el 13 de febrer del 1681, el rei CarIes II
li concedí el títol de marquès de Tamarit.
En el Diccionario...
Madoz manifesta sobre Altafulla: «Fuera de la villa, en la
cima del cerro en que está colocada, hay un antiguo castillo
bastante bien conservado, y que da indicios por la solidez de su
fábrica, torres y aspilléras que le rodean, haber sido en
otro tiempo una fortificación de alguna consideración: también
en el recinto de la población se conservan tres torreones
construidos con mucha solidez en tiempo de la dominación árabe».
El Castell-palau
d'Altafulla o dels
Montserrat té forma
poligonal, amb torres angulars i el conjunt es troba en bon estat,
producte de diverses modificacions a l'interior durant el segle
XVII.No és visitable.
.jpg)
